La fleca fa front a la pujada de preus

L’actual context inflacionista ens afecta directament, amb fortes pujades de preus de l’energia i les matèries primeres. En aquest escenari, portar a terme una rigorosa gestió de costos i fer bons escandalls per controlar les despeses és clau per un sector que ha reduït els seus marges per vocació de servei.

Inflació. Aquesta temuda paraula, que feia dècades que pràcticament no sentíem, ha tornat a les nostres vides d’una manera fulminant, portant-nos de nou a les problemàtiques d’aquells convulsos anys 70, quan la crisi del petroli va provocar un augment generalitzat dels preus que va afectar a tota la cadena econòmica, des del pa a les hipoteques.

Ara, després de la gran crisi de 2008 i la brusca aturada de l’activitat econòmica derivada de la pandèmia, ens trobem amb un increment descontrolat dels preus de les matèries primeres i l’energia degut a diverses circumstàncies, entre les quals destaca la brutal i sobtada guerra a Ucraïna.

Plou sobre mullat

En el moment d’escriure aquestes línies, la darrera dada d’inflació disponible era la del mes de maig, amb un increment de preus del 8,7% respecte al mateix període de l’any passat. Plou sobre mullat, ja que al mes d’abril la inflació es va situar en un 8,3%, i al març, en un 9,8%. D’aquesta manera, l’índex de preus espanyol porta ja almenys 15 mesos per damunt del límit del 2% que el Banc Central Europeu fixa com a objectiu. De cara a finals d’any, les previsions de l’FMI apun- ten a una inflació en el conjunt de 2022 del 5,7%, i Brussel·les pronostica un increment de preus del 6,1%.

Bussejant una mica en aquestes dates generals per tal de veure quins béns i productes són els que més s’encareixen, trobem que el panorama és bastant preocupant per a la ciutadania en el seu conjunt, però també en concret per a la fleca.

Els preus internacionals dels aliments estan a màxims històrics, per damunt dels preus registrats després de la crisi del petroli dels anys 70 o la gran crisi de 2008. Des que va començar la guerra a Ucraïna, els aliments s’han encarit un 17%, els cereals un 20,5% i els olis vegetals un 28%.

L’oscil·lació dels preus de les matèries primeres és certament inquietant, com tots els flequers hem pogut notar en els darrers mesos. Entre gener i abril, els preus del blat han augmentat un 85%, i els de l’ordi, un 70%. També el sucre, la mantega, l’oli i altres productes molt utilitzats a la fleca acumulen fortes pujades de preus.

L’energia, disparada

Quant a l’energia, un dels costos més importants per a una fleca, entre gener i abril de 2022, els preus del gas van presentar una pujada interanual del 341%, i els de l’energia elèctrica, del 340%, segons dades de l’Organització de Consumidors i Usuaris. I això que Espanya porta gastats 21.000 milions per a pal·liar els alts preus de l’energia, situant-se com el quart país de la UE que més diners ha posat amb relació al seu PIB per contra- restar la pujada dels preus.

Aquest topall ja s’ha publicat al BOE i, per entrar en vigor, està a l’espera que la Comissió Europea doni el seu vist-i- plau a aquesta mesura, que tindrà una validesa de 12 mesos des de la seva implementació efectiva. Segons asseguren des del Ministeri d’Economia, “la propera entrada en vigor de la limitació dels preus de l’electricitat en el mercat majorista proporcionarà un segur addicional davant possibles alces del preu de l’energia en els mercats internacionals”.D’altra banda, és veritat que el Govern espanyol ha aprovat un topall al preu del gas que es fa servir per produir electricitat, i que en principi hauria de baixar la factura de la llum sensiblement, en desacoblar el preu del gas, que està disparat, del preu final de l’electricitat.

Benzina en màxims

Finalment, una altra pujada de preus amb un fort impacte en l’economia dels ciutadans i les empreses és la del combustible. En la darrera setmana del mes de maig, el preu de la benzina ha trencat la barrera dels 1,9 euros per litre, assolint el seu màxim històric per tercera setmana consecutiva. La pujada ha estat molt abrupta: l’1 de gener, el preu dels carburants estava per sota d’1,5 euros, i ara ja frega els 2 euros.

D’aquesta manera, la pujada dels preus del combustible ha absorbit més de la meitat del descompte de 20 cèntims per litre implementada pel Govern espanyol des de l’1 d’abril. Per fer-nos una idea de la pujada, per omplir un dipòsit mitjà, de 55 litres, un conductor ha de pagar ara 25 euros més que a finals de 2021 si el vehicle és de benzina, i gairebé 29 euros més si és de gasoil, i això aplicant el descompte del Govern. Això, per descomptat, provoca un increment dels preus dels transports que afecta directament la fleca, ja que els transportistes i distribuïdors que ens porten les matèries primeres que necessitem per treballar han de repercutir l’augment de costos d’alguna manera, sense oblidar que també afecta a la distribució dels nostres productes.

El comerç d’aliments i el sector agrícola són dos dels sectors més afectats pel fort encariment dels costos, segons un estudi de l’Observatori Sectorial DBK.

La guerra a Ucraïna ha portat problemes de subministrament de cereals, en particular blat i ordi, que repercuteix en diferents activitats d’alimentació com a la producció de farina, fleca, brioixeria i pastisseria. El comerç de productes alimentaris, per la seva banda, també es veu en gran manera impactat, tant per l’encariment de les seves compres com dels seus costos energètics, els quals són rellevants a causa de la necessitat de fred per a conservar els aliments”, indica l’estudi.

Cau el consum

D’altra banda, i això també afecta directament la fleca, la inflació té un fort impacte sobre els ciutadans, que tendeixen a limitar les seves despeses.

Així, una enquesta de l’OCU adverteix d’una contracció del consum des de gener. Així, per a més d’un 40% dels enquestats és una prioritat comprar els productes més barats del mercat, la qual cosa pot perjudicar els flequers artesans davant la competència de productes industrials a preus més baixos.

A més a més, les expectatives no són bones. Quatre de cada cinc enquestats creuen que els preus continuaran pujant i prefereixen estalviar.

Pacte de rendes

Davant aquest panorama, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha declarat que la pèrdua col·lectiva de riquesa per part de la ciutadania davant l’actual context inflacionari “és ineludible”, i que “l’única cosa que podem fer és repartir-la”.

En aquest escenari, ha fet una crida en el Congrés dels Diputats a empresaris i sindicats a aconseguir un pacte de rendes, a la manera com es va fer amb els Pactes de la Moncloa als anys 70.

Durant la seva compareixença davant la Comissió d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital de la Cambra Baixa, a la qual ha acudit per a donar compte del seu Informe Anual 2021, De Cos ha demanat “un acord a nivell nacional” per a moderar els marges empresarials i evitar pujades dels salaris segons la inflació, perquè això, des del seu punt de vista, tindria efectes indirectes i de segona ronda que agreujarien encara més l’espiral inflacionària.

Control de costos

Ara que ja hem dibuixat el panorama general, toca veure què podem fer els flequers per minimitzar l’impacte de la inflació al nostre negoci.

En aquest punt, apareix ràpidament el concepte de control o gestió de costos i l’escandall, aquell document que mesura i avalua econòmicament el cost d’un producte o servei en particular en funció de tots els inputs i processos necessaris per a la seva fabricació i lliurament al client.

En aquest sentit, hem de “tenir en compte no només el cost de la matèria primera, sinó també la mà d’obra i els costos indirectes de l’empresa”, adverteix Pilar Barceló, de DIR Informàtica.

Si parlem de pa, la matèria primera és el que menys afecta el cost final. Els més importants són els costos del personal de l’obrador (la mà d’obra) i els costos indirectes de l’empresa (estructura, energia, botigues, repartiment, amortitzacions, etcètera)”, detalla.

Per calcular el cost que suposa la mà d’obra, es recomana mesurar els temps de fabricació en cada procés. Formular no tan sols tots els productes que fabriquem i venem, sinó també tots els processos de fabricació, és a dir, aquells productes que fabriquem i els fem servir com semielaborats per després acabar el producte final”, incideix.

Valor afegit

Per altra banda, Barceló posa l’accent en “el fet de tenir uns articles amb valor afegit, en els que tinguem poca competència, per qualitat o perquè els hem elaborat en el temps i ens han donat un posicionament favorable al mercat. Aquests productes hauríem de vendre’ls a uns preus amb marges superiors a la resta”, aconsella. “I si en algun cas creiem que hem de reduir o ajustar molt el preu en alguns productes concrets com a producte reclam, almenys hem de vigilar de posar un preu que no estigui per sota del cost total del producte”.

En tot cas, és primordial formar els dependents per tal que sàpiguen explicar bé al client els nous preus, a través de la qualitat i les virtuts dels nostres productes”, destaca així mateix.

Sigui com sigui, pot arribar un punt que “l’única solució sigui ajustar els preus segons la pujada de costos. No ens podem passar anys sense apujar els preus assu- mint els costos de l’IPC i de les matèries primeres. Això allargat en el temps seria perillós, i portaria a l’empresa cada vegada a ser més feble”, adverteix.

Vocació de servei

Cal destacar que, en l’actual espiral inflacionista, la fleca ha mantingut preus molt raonables que no reflecteixen la pujada de preus dels seus costos. Així, tot i que els preus de les matèries primeres per fer el pa han pujat molt, l’increment mitjà de preus del sector flequer està molt per sota de la inflació i dels preus d’altres productes alimentaris, com es pot comprovar fàcilment mirant les taules de l’Índex de Preus al Consum (IPC).

Segons aquestes dades, el pa s’ha incrementat de preu un 12% en el darrer any, mentre que els olis s’han encarit una mitja del 48%, l’electricitat un 35%, el gas un 23%, la farina un 23,2%, els ous un 21,6%, la llet un 14%, la mantega un 12,8%…

Com a conclusió, el sector està fent un gran esforç per no traslladar al consumidor tot el cost de la pujada dels preus de les matèries primeres i l’electricitat, a costa de reduir els seus marges. I ho fa per responsabilitat social, solidaritat amb els seus conciutadans, vocació de servei i consciència del paper clau que els forners tenim a la societat, com a encarregats de subministrar un aliment bàsic, imprescindible i saludable com és el pa.

Notícies relacionades

Reforma del RETA

La reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms es començarà a aplicar a partir de 2023   Després de més d’un any de negociacions, la

Llegir més