La fleca i el pa d’aquí a deu anys

Com seràn el consumidor i la fleca en 30 anys? Fem una mica de protección de futuros de les tendències actuals per tractar d’esbrisnar com seran els nostres negocis i les postres clients dins de deu anys.

El món dels productes fementats s’està estenent. Així ho demostra, per exemple, l’èxit global del Panettone. Avui dia, els desafiaments relacionats amb la força laboral estan augmentant. És difícil per al sector flequer trobar personal, ja que les demandes de qualificacions també estan augmentant. A més de ser capaç de vendre productes fornejats, s’han de poder preparar entrepans, fer cafès, administrar la caixa, omplir el forn i tallar el pa. A més, les funcions tecnològiques intel·ligents, per alleujar el procés, estan cada vegada més al centre d’atenció. L’Internet de les coses i el ‘núvol’ permeten controlar l’equip de l’obrador i la botiga des d’un telèfon intel·ligent, amb alarma i funcions d’accés remot que són molt útils per retallar les llargues hores de presència (circumstància aquesta que, especialment els últims anys, havia allunyat a molts joves d’iniciar-se a la professió).

Així doncs, a les fleques i les pastisseries, els refrigeradors i els congeladors no només han d’enfrontar-se a una sèrie de desafiaments, com les altes temperatures ambientals, la pols, la farina en l’aire i les obertures i tancaments. En aquest tipus de tecnologia, els materials també han de ser còmodes i de fàcil neteja, i, a més, ha de funcionar de manera eficient i baix consum d’energia. Hi ha un nou moviment en el món del pa, que ha nascut per quedar-se, en el qual ha crescut l’interès en els productes orgànics de petits productors I artesans, que agreguen autenticitat al nostre producte. No vull acabar la introducció sense parla de ‘Respectus Panis’ (mètode del qual la nostra Escola va impartir una ‘master ‘ l’any passat), que es basa a elaborar productes d’alta qualitat i de bon gust, I amb un alt valor nutricional, recolzats en un elevat coneixement i ‘savoir faire’ respecte dels components dels productes.

Tendències futures

Us faré alguns comentaris sobre com pot ser el mercat del pa –penseu que es basa en suposicions i és purament personal i hipotètic-. Posem, per exemple, un termini fins al 2030. En aquest article, tractaré de fer una anàlisi de la fleca i el mercat del pa en els pròxims deu anys. Ningú pot endevinar el futur. Però els impulsos del present, que tracten diversos estudis de tendències, conversacions i suposicions personals, em fan creure en els següents escenaris amb certa probabilitat. Aquests, insisteixo, representen el meu punt de vista personal i no as- seguraré que siguin correctes o com- plets. Els meus postulats assumeixen que els desenvolupaments normals determinaran la nova dècada i que no hi haurà canvis massa dramàtics en els negocis, la política i la societat.

Nou equilibri de l’economia

Els temps de creixement econòmic permanent donaran pas a una pers- pectiva econòmica sostenible per a 2030, fins I tot en les fleques. Per a moltes empreses, contribuir a la so- cietat es torna més important que els guanys. Les empreses més grans de la indústria es gestionaran en part com fundacions o cooperatives a 2030, I moltes altres es comportaran així. Els objectius ja no són especificats per l’alta direcció, sinó que es desen- volupen juntament amb proveïdors, empleats i clients. Els ingressos també es divideixen dins la cadena de valor. La globalització està disminuint; els cicles econòmics s’estan tornant més petits.

Digitalització i automatització

A 2030, el telèfon intel·ligent o les seves tecnologies successores con- trolaran totes les àrees rellevants de la vida, inclosos els processos dins de les fleques. Les instruccions de treball, les llistes de verificació i els processos es comuniquen principalment digitalment, i es confirmen després de la finalització amb un clic, excloent els errors en gran manera. Els clients compren cada vega- da més aliments digitalment, utilitzant una aplicació o els assistents de veu. Les solucions de lliurament intel·ligent s’estan convertint en l’estàndard per al sub- ministrament de tota mena d’aliments, en el qual també participen les fleques. Cada vegada es digitalitzen i automatit- zen més processos de fabricació, cada vegada es personalitzen més productes.

Retorn a l’artesania

Les fleques amb un enfocament gas- tronòmic es convertiran en el centre de trobada. Els tipus de pa produïts tradicionalment amb història seran de gran importància per al mercat i es po- dran vendre a bons preus el 2030. Per exemple, pans grans que es venen en porcions i a pes, també en llesques per a llars petits. La importància de les ha- bilitats manuals creix, per la qual cosa la necessitat d’educació professional augmentarà. La professió de forner guanyarà més prestigi en la societat i el seu art també serà més valorat com a professió. Els productes fets a mà s’es- tan convertint-se en un referent.

Urbanització i sostenibilitat

Pel 2030, cada vegada més persones recordaran els avantatges de les àrees rurals a les rodalies de les grans ciutats. Amb noves solucions de mobilitat intel- ligent i una millor infraestructura, les àrees rurals s’estan convertint en part de les ciutats. Les fleques es benefici- aran d’això sempre que ofereixin una ubicació en les artèries del pols de la mobilitat o es converteixin en el punt central de reunió del lloc, a través d’un servei de càtering de fleca ben mantin- guda. El focus està en la sostenibilitat de tots els processos. La regionalitat més gran possible, un baix consum d’energia i la disminució d’emissions de CO2, la conservació dels recursos mit- jançant la reducció de residus plàstics i d’un altre tipus, inclosa la disminució
dels desaprofitaments d’aliments, és una part que ha de quedar integrada en el sector empresarial forner.

Societat i nou treball

Pel 2030, cada vegada més persones recordaran els avantatges de les àrees rurals a les rodalies de les grans ciutats. Amb noves solucions de mobilitat intel- ligent i una millor infraestructura, les àrees rurals s’estan convertint en part de les ciutats. Les fleques es benefici- aran d’això sempre que ofereixin una ubicació en les artèries del pols de la mobilitat o es converteixin en el punt central de reunió del lloc, a través d’un servei de càtering de fleca ben mantin- guda. El focus està en la sostenibilitat de tots els processos. La regionalitat més gran possible, un baix consum d’energia i la disminució d’emissions de CO2, la conservació dels recursos mit- jançant la reducció de residus plàstics i d’un altre tipus, inclosa la disminuciódels desaprofitaments d’aliments, és una part que ha de quedar integrada en el sector empresarial forner.

Ghraph

La focaccia (‘fogassa’ en italià) és una espècie de pa pla cobert amb herbes i altres productes alimentaris.[1] Es tracta d’un plat molt tradicional de la cuina italiana molt relacionat amb la popular pizza. La recepta bàsica d’aquest preparat es creu que procedeix dels antics etruscs o els antics grecs, però és considerat com una famosa delícia de la gastronomia de Ligúria, anomenada fugàssa en ligur. L’especialitat local denominada fugàssa formaggio en ligur o focaccia amb formaggio en italià (amb formatge) s’elabora freqüentment a Recco, localitat propera a Gènova i no constitueix una variant de la fugassa (focaccia) per no contenir llevat.
La recepta bàsica d’aquest preparat es creu que procedeix dels antics etruscs o els antics grecs, però és considerat com una famosa delícia de la gastronomia de Ligúria, anomenada fugàssa en ligur. L’especialitat local denominada fugàssa formaggio en ligur o focaccia amb formaggio en italià (amb formatge) s’elabora freqüentment a Recco.

Notícies relacionades